El ocho, de Katherine Neville
Ja fa un temps que he descobert quin es l’estil de novel·les que m’agraden a l’hora de passar una estona d’entreteniment i relax. Aquest estil es exactament el que ens ofereix “El ocho”, escrit per Katherine Neville.
El ocho és un llibre que parla de misteri, crims, alquimistes, maçoneria, fets i moments de la història tan reals com jo, però amanits amb un toc de màgia i creença amb algun fet paranormal que mou el món i fa que les coses siguin com són per un motiu que escapa a la nostra comprensió. És una aventura que es du a terme al llarg de dos segles, des del 1790 fins al 1970, i, per mitjà d’un joc d’escacs que va pertànyer a un emperador musulmà, explica com Carlomagno va dominar un imperi tan gran, i com posteriorment portarà caos i lluites al món. L’aparició de personatges tan reals com Catalina la Gran, Voltarie, Robespier, Napoleón i Newton, entre d’altres, fa que la novel·la cobri una dimensió que va més enllà de la ficció, creant en la ment del lector tot un món on aquests apareixen com si els observéssim des d’un forat i poguéssim conèixer com van viure aquells moments de la seva vida. Mentre l’estava llegint notava que dins del meu cap es projectava una pel·lícula del passat, i això guanya quan resulta que es combina amb el present mitjançant la introducció d’una ingeniera que s’endinsarà en el misteri dels Escacs de Carlomagno i ens transportarà a la visió actual de tots aquest mites i màgies.
La redacció alternada de capítols del 1700 i capítols del 1900 fa que visqui l’història com una cosa que es succeeix de manera simultània com si a l’univers hi haguessin dimensions paral·leles on tot s’esdevé a l’hora.
Al llegir-lo he vist una barreja entre mitologia, llegenda i ciència que m’ha entusiasmat, tot i no saber-ne gaire de cap d’aquestes coses. Us el recomano ja que m’ha proporcionat molts moments d’imaginació i emoció.
Fem sushi i maki!
Avui us explicaré com faig sushi a casa.
No sou els primers en conèixer la meva supertècnica secreta (:p) ja que la he dut a terme en curset per la regidoria de Joventut de Lleida i per l’Associació juvenil de rol tramuntana – Lleida i sempre ha sortit bó.
La recepta que us poso serà per elaborar aproximadament sushi per a unes 5 o 6 persones per a sopar molt.
Ingredients: material necessàri:
- arròs (1kg) – 1 estirilla de bambú
- 2 lloms de salmó congelat – ganivets que tallin bé
- 1 llom de tonyina congelada – una hervidora d’arròs ( o una olla normal 
)
- palets de cranc (uns 10)
- 1 cogombre
- 1 truita de 2 ous
- algues nori (un paquet de 5)
- vinagre d’arròs
- wasabi ( 1 pot de salsa)
- salsa soja
- gengibre
Preparació:
Es bull l’arròs durant uns 20 minuts i es deixa refredar a temperatura ambient tapat.
Es prepara el peix i les verdures. El peix es talla en làmines, el cogombre i la truita en tires allargades.
Es posa un bol amb vinagre d’arròs i es comencen a fer les boles de sushi mullant-nos les mans en el vinagre per tal que l’arròs no s’enganxi.
Per sobre de la bola es posa un punt de wasabi i s’hi afegeix el peix.
Per al maki es posa l’alga nori sobre l’esterilla de bambú i mullant-nos les mans amb vinagre d’arròs posem la meitat de l’alga amb arròs i cap al mig posem les tires de cogombre, truita i pal de cranc. Finalment enrotllem l’alga i la tallem en rodones.
Finalment es serveix acompanyat d’un bol de soja i una mica de wasabi al costat sense barrejar.
Curiositat: l’ideal és fer una mesura que càpiga a la boca en una sola mossada.
Les 2J3L
Aquest cap de setmana, aprofitant el pont de l’1 de Maig, les associació ALEA i rol tramuntana han organitzat unes jornades de jocs de rol i wahammer, entre altres activitats.
jo vaig estar-hi la major part del temps i he de donar les gràcies a molts socis i membres de les dos associacions pel gran esforç realitzat. La col·laboració entre ambdues ha estat molt possitiva i espero que es repeteixi.
Jo mateixa vaig disfrutar de la companyia dels membres d’Alea que em van ensenyar a jugar a bloodbowl i vaig entendre millor com es juga a wahammer, i a la vegada, vaig poder jugar un munt de partides de rol de temàtiques molt diverses acompanyat-les am sushi :p
Espero que es repeteixin aviat
GRÀCIES A TOTS
L’estiu ja arriba
Aquest any em sembla que ha trigat molt més en arribar el bon temps. l’hivern que hem passat no ha sigut excessivament fred, però si molt llarg ja que no vam tenir gairebé tardor i la primavera ha sigut una mica desequilibrada.
Les pluges, el vent, els núvols, que sembla que sempre que s’apropaven els dies de festa s’enrecordaven de nosaltres i ens visitave, han estat molt presents tot l’any.
Però, alegria, ara sembla que ja, per fi, s’apropa definitivament el bon temps, el sol, les visites a la platja, la piscina, les flors al camp, el paissatge ja està canviant i a mi em provoca un benestar increible.
En definitiva, el bon temps, la idea de les vacances, la platja i tot el que comporta l’estiu em reconforta aportant-me una sencació d’alegria i plaer que m’ajuda a portar els dies que falten amb una visió diferent.
EM RECARREGA LES PILES.
US PASSA EL MATEIX? espero que si.
Que passeu un bon estiu
The watchmen
Fa ja unes setmanes que es va estrenar Watchmen. Jo la vaig anar a veure el primer dia, encara que no m’havia acabat el còmic. Des d’aleshores he sentit i llegit molts comentaris sobre la pel·lícula, i gairebé tots opinen de la mateixa manera, la música no estava ben escollida. No en dec saber gaire de cinema ja que aquesta part hem va entusiasmar, vaig trobar que, ja que estava llegint el còmic a l’hora, estava escollida amb molta idea i relatava perfectament el sentiment dels personatges en cada moment. L’únic, potser, en el que estic d’acord amb les crítiques és que van resumir molt, haurien pogut fer 2 pel·lícules i segurament haguéssim guanyat tots.
En definitiva em va encantar, i vaig trobar que per ser una adaptació era espectacular. Felicitats al director i tot l’equip.
Cuinem!
Farà ja un temps que m’he aficionat per la cuina. Cada vegada que tinc una estona provo receptes culinàries ja siguin existents o inventades per mi. Quan un plat queda bo, ho apunto en una llibreta de receptes, i així sempre puc anar canviant els ingredients per provar una barreja cada vegada millor.
A l’escola, els alumnes estan aprenent a cuinar el seu propi dinar. A partir d’un llibre que ensenyament a enviat a les escoles com a eina per treballar l’alimentació saludable els alumnes estan molt contents, i , com ho han cuinat ells, no fan tantes ganyotes al menjar.
Vegeu-ho en aquest enllaç “http://blocs.xtec.cat/nosaltresielmon/category/cuina-6a-hora/”
Fa uns mesos vaig començar a veure el programa de “Hoy cocinas tú” i realment està força bé. Trobes moltes idees i plats realment fàcils. Jo ja he provat de fer-ne uns quants i queden bastant bons.
Un altre espai que està molt bé per tal de començar en la cuina, o per tal de donar a conèixer les invencions pròpies és aquest enllaç “http://www.recetasdehoy.com/”. Aquí podeu penjar les vostres receptes per tal de poder tenir un receptari online o també extreure receptes d’altres persones.
I, l’últim espai que he estat utilitzant molt recentment és “http://www.verycocinar.com/”. En aquesta web no només trobareu les receptes que més us agradin sinó que a més també podreu veure com és fa tot el procés per mitjà d’un vídeo curt i senzill.
En definitiva, us recomano aquests espais si voleu començar i/o millorar, a més podeu penjar els vostres plats i jo també podré aprendre a fer-los :p
T’aprimes?
Alguna vegada us heu preguntat perquè tots els anuncis sobre cereals o aliments de règim poden dir que aprimen sense patir cap restricció judicial pel fet de no donar els resultats esperats ?
Doncs el cas és que no diuen cap mentida… Penseu-ho, els anuncis diuen que aprimaràs, si, però has de fer tot un seguit de coses extres a part de consumir aquell producte. Un exemple n’és els Kellogs o el XLS que anunciava Rosa. El cas és que jo ja se que si faig bondat als àpats, bec molta aigua i faig una mica d’esport cada dia m’aprimaré, però ja no necessitaré els vostres productes.
És un truc publicitari per dir “jo no dic cap mentida, però tampoc és del tot cert” . Res fa miracles i tot requereix un esforç contant per tant presteu atenció als anuncis ja que el que escoltes pot ser no és el que han dit.
I esteu contents amb vosaltres mateixos que tot està bé si un vol
El cuponazo
No se si haureu vist l’últim anunci dels de “el Cuponazo”, però a mi m’ha robat el cor.
El fet és que l’anunci ens ensenya la vida de persones normals que han de matinar, tractar amb un cap no massa amable, entre d’altres tasques dures i no gens interessants, però una rafega de vent fresc banya totes aquestes imatges donant una sensació d’esperança mitjançant una cançó molt enganxifosa.
El que més m’agrada de la cançó, a part del ritme que està força bé, és la lletra. Us la reescric aquí:
El odiado despertador necesita un poco de amor
Y si sonries los atascos són mucho mejor
Y los pobres lunes que todos temen sin razon se merecen un sitio en tu corazón
Ese señor que es el jefe de tu sección no es tan malo aunque parece un gruñon
Es mucho más fácil estar tan sonriente cuando hay 9 millones en tu cuenta corriente
Escuchanos, nos ha tocado….
Tot i que estem parlant d’un producte que no ofereix res, a part de la esperança, trobo que està molt aconseguit i assoleix l’objectiu de crear expectatives i optimisme en les persones. A més ens demostra que qualsevol amb una mica de música amb ritme i una mica de lletra divertida pot ser un èxit, una manera d’explicar que passa a l’estiu amb la música que tot serveix.
Si voleu, guaiteu-lo aquí.
El mentalista
El passat dijous van estrenar una sèrie nova a “la sexta” anomenada “El mentalista”.
Pel que fa a l’argument no hi trobem gaires novetats ja que és, per no variar massa, una sèrie d’investigació criminal amb un personatge paranormal o, si més no, que té unes capacitats mentals més elevades que li permeten observar i analitzar les coses més ràpidament. El que fa que sigui interessant i divertida és la sobrada de personatge, un home, que a partir de la mort de la seva família, treballa per la policia com a observador. És una barreja de Grissom (CSI las Vegas) i Jon Doe, sap de tot, creu en la ciència i a més té un caràcter especial.
El primer dia només van emetre un parell de capítols, el proper dijous continuaran amb l’emissió, només espero que no la tallin per falta d’audiència perquè és bona.
Us la recomano, passareu una bona estona.
La nit de cap d’any
Aquest dies tothom està cercant una idea per cap d’any, un lloc on celebrar aquesta nit en la que donem la benvinguda a l’any nou. Com sempre, aquesta cerca crea conflictes en els amics, ja que si no t’agrada ballar no hi ha gaires opcions.
Així, he estat pensant el curiós que és el fet que no s’oferta cap altre tipus d’activitat diferent a ball per aquesta nit, quan es suposa que surt tothom, i no tothom vol el mateix. No entenc com pot ser que no pensin en altres activitats més temàtiques per tal de variar i, realment, celebrar la nit de manera original. Sé que aquest bloc no el llegirà cap persona que pugui variar això, però si no fos així, espero que algú tingui la idea d’oferir coses alternatives per aquesta nit, i, potser, l’any que ve tindrem on escollir.
Com cada any, la meva parella, els meus amics i jo hem decidit celebrar-ho a casa amb la consola, els jocs de taula i alguna que altra idea que vagi sorgint. Espero que vosaltres també hàgiu trobat un pla alternatiu si les discoteques no són el vostre fort.
Bon any Nou
